4. ISO

Com apuntava en el post 1. Aspectes bàsics, l’ISO és una escala numèrica definida que ens serveix per determinar la sensivilitat del negatiu o sensor a la llum.

Per entendre com funciona, hem de saber com és un negatiu. El negatiu fotogràfic està compost per varies capes; una d’elles, de la qual parlerem, és la emulsió sensible. És en aquesta capa del negatiu on queda “estampada” la imatge.

Com? Resulta que l’emulsió sensible està formada per trossets molt petits de plata anomenats halurs de plata. Aquests halurs, quan reben llum, canvien i s’enfosqueixen (és per això que el que és clar a la realitat apareix fosc en el negatiu). Com més petits són aquests halurs, més costa que els arribi la llum i per tant triguem més en enfosquir-se, triguen més a reflexar la realitat. És per això que hi ha halurs més petits en alguns negatius i d’altres negatiu els fan servir més grans. Per poder saber quins negatius tenien quins halurs, si més grans o més petits, van fer l’escala ASA i DIN. Com que era un embolic funcionar amb dues escales numèriques, van fer-ne una de sola que rebia per nom ISO. Com alur més gran  ISO més gran.

Escales:

ASA               DIN               ISO

25

50                   18                50/18

100                21               100/21

200                24             200/24

400                27              400/27

800                30             800/30

1600              36             1600/36

3200              39            3200/39

Com podeu comprovar, aquetes escales funcionen per dobles i meitats com el diafragma i la velocitat d’obturació. Cada valor rep el doble de llum que l’anterior perquè l’halur de plata és el doble de gran. Així doncs sembla que un rodet de 50/18 ISO seria idel per a disparar en un lloc molt lluminós com el desert de dia o un lloc nevat amb un cel clar mentre que un negatiu amb un ISO de 1600/36 seria ideal per a fer fotografies nocturnes. Però tot té un però i és que com més gran és l’halur de plata la imatge resultant és més granulosa mentre que com més petit és l’halur, més nítida és la imatge resultant. És per això que molta gent prefereix utilitzar ISO 200/24 per a fer fotografies nocturnes, però com que no té prou llum ha d’utilitzar un diafragma molt obert i una velocitat d’exposició molt lenta de manera que si no disposa de trípode, la imatge resultant estarà moguda.

ex:

Foto amb trípode.

   

    f 8

vel.o. 8 segons

ISO 100

 

 

 

 

 

 

 

Foto moguda degut a la falta de llum i no pujar l’ISO.

   

    f 4

vel.o 1/8

ISO 200/24

 

 

 

 

 

 

 

Foto molt pixelada per l’elevat ISO.

    f 3,2

vel.o. 1/60

ISO 1600