Com assenyalava en el post 1. Aspectes bàsics, els diferents diafragmes són una escala numèrica definida i el que fan és determinar de quina mida serà el forat (diafragma). El diafragma està situat a l’objectiu. La mida del diafragma determinarà si arriba més o menys llum al negatiu (analògic) o sensor (digital); el diafragma s’expressa amb una f davant del número (ex: f22).
Cada diafragma deixa passar el doble de llum que el següent i la meitat que l’anterior; no obstant això, les càmeres modernes tenen passos entremig (funcionen per terços).
Exemple de dial de diafragmes amb passos sencers:
Escala de diafragmes per terços (els números en negreta són els passos sencers):
f1 f1,4 f2 f2,2 f2,5 f2,8 f3,2 f3,5 f4 f4,5 f5 f5,6 f6,3 f7,1 f8 f9 f10 f11 f13 f14 f16 f18 f20 f22 f25 f29 f32 f36 f40 f45
A més de tot això que hem parlat que afecta la llum, com que es tracta d’un mecanisme (forat que canvia de mida), també afecta el resultat òptic. Si tenim el diafragma més obert, és a dir f2 com que el feix de llum que entra el deixem passar per un espai relativament ample, la imatge resultant és amb un desenfoc més accentuat; i, si per contra, utilitzem un diafragma més tancat com f22, com que els raig de llum passen per un espai molt reduit, la imatge queda més enfocada tota ella.
Profunditat de camp: La profunditat de camp és tot allò que queda enfocat en una imatge. El que està enfocat és només un punt però el que l’ull humà accepta com a enfocat és una distància d’un terç per davant i dos terços per darrere del punt enfocat. Per tant entenem que com més obert és el diafragma, menys profunditat de camp tenim.
Com apliquem tot això?
Per fer-ho més amè, posarem exemples fotogràfics de la diferència en el resultat de la fotografia en funció de quin diafragma utilitzem. Farem tres fotografies amb un subjecte sempre enfocat a uns quatre metres del fons i veurem com canviant només el diafragma el fons quedarà més o menys enfocat.
1. Si utilitzem diafragmes tancats (ex.: f16), com hem dit, la imatge queda més enfocada tota ella. perquè la profunditat de camp és major.
2. Si utilitzem diafragmes mitjos (ex:5,6), com hem dit, la imatge queda a mig camí entre l’enfoc acceptable o no del fons. Això passa perquè la profunditat de camp és menor que abans.
3. Si utilitzem diafragmes oberts (ex:2), com hem dit, la imatge queda amb només un punt enfocat (el subjecte en aquest cas) perquè la profunditat de cap és mínima.
De moment podeu provar aquest exercici a casa. Recordeu que, perquè la fotografia us quedi ben exposada, heu d’anivellar les línies que teniu dins del visor o a la pantalla de la càmera de manera que en quedi una de sola al mig (a la posició del 0), així que, quan poseu el diafragma que us interessa, moveu la velocitat d’obturació tant com sigui necesari perquè quadri.
En aquest cas l’usuari està disparant la foto a f8 i a 1/30 de velocitat. Per fer que l’indicador d’exposició de la foto estigués centrat, hauria de moure la velocitat cap a números més alts, com, per exemple, 1/120.
Fotografia per a principiants 