2. Velocitat d’obturació

Com assenyalava en el post anterior, les diferents velocitats d’obturació són una escala numèrica definida i el que fan és determinar quanta estona estarà l’obturador obert. Aquesta estona es mesura en segons; és per això que la majoria de números s’expressen com 1/250, que vol dir que l’obturador estarà obert durant una 250 mil·lèsima de segon. Mentre l’obturador està obert, el material sensible rep llum, i quan està tancat no.

Cada velocitat d’obturació deixa passar el doble de llum que l’anterior i la meitat que la següent; no obstant això, les càmeres modernes tenen passos entremig (funcionen per terços).

Exemple de dial de velocitats amb passos sencers:

Escala de velocitats d’obturació per terços (els números en negreta són els passos sencers):

1  1/1’3  1/1,6  1/2  1/2,5  1/3  1/4  1/5  1/6  1/8  1/10  1/13  1/15  1/20  1/25 1/30   1/40  1/50  1/60  1/80  1/100  1/125  1/160  1/200  1/250  1/320  1/400  1/500  1/640  1/800  1/1000  1/1250  1/6000  1/2000  1/2500  1/3200  1/4000

Per a què serveix tot això?

Si utilitzem velocitats baixes (1/4, 1/15), l’obturador està més estona obert, per tant, la foto pot quedar moguda i, si utilitzem velocitats altes (1/500, 1/2000), la fotografia queda “congelada”. De totes maneres, no sempre podem utilitzar la que vulguem perquè depenen de les exigències de les altres variants (diafragma, ISO i la potència de la font de llum).

Per fer-ho més amè, posarem exemples fotogràfics de la diferència en el resultat de la fotografia en funció de quina velocitat utilitzem.

1. Si utilitzem velocitats altes (ex.: 1/1000), com hem dit, la imatge queda “quieta”. Res està mogut encara que hi hagi un subjecte en moviment.

 

 

 

 

2. Si utilitzem velocitats baixes (ex: 1/30) i si la imatge és estàtica i el fotògraf o fotògrafa manté la càmera quieta (perquè té bon pols o trípode), podem aconseguir un fons quiet, com si treballéssim a altes velocitats, i un subjecte mogut. Això fa que en mirar la foto ens sembli que el subjecte mogut anava ben de pressa.

 

 

 

 

3. Si el que busquem és que el subjecte quedi tan quiet com sigui possible i un fons mogut per tal de donar una sensació de velocitat però mantenir clar l’objecte (és el que potser buscaríem en una cursa), hem de disparar a velocitats lentes (ex: 1/30) i moure la càmera seguint el subjecte al mateix ritme en què es mou.

 

 

 

 

4. Si busquem que el moviment sigui el protagonista de la fotografia, podem moure la càmera en sentit contrari al del subjecte i a baixa velocitat (ex: 1/30), de manera que crearem una confusió tal, que el resultat seran taques de colors.

 

 

 

 

De moment podeu provar aquest exercici a casa. Recordeu que, perquè la fotografia us quedi ben exposada, heu d’anivellar les línies que teniu dins del visor o a la pantalla de la càmera de manera que en quedi una de sola al mig (a la posició del 0), així que, quan poseu la velocitat que us interessa, moveu el diafragma tant com sigui necesari perquè quadri.

En aquest cas l’usuari està disparant la foto a 1/30 de segoon (a baixa velocitat) i amb un diafragma f8. Per fer que l’indicador d’exposició de la foto estigués centrat, hauria de moure el diafragma cap a números més alts, com, per exemple, f16.

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. Velocitat d'obturació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s